Josep Maria Vives (Vilafranca del Penedès, 1975) és el CEO de l’empresa tecnològica Gestinet Internet Informàtica, ubicada a l’Avinguda Ronda de Mar de Vilafranca.
És el president de l’associació Startups Penedès, que té l’objectiu de promoure i potenciar les iniciatives en models de negoci online i desenvolupar idees i propostes en aquest sentit per convertir-les en models de negoci reals, sòlids i amb garanties d’èxit.
Actualment és també el secretari general de Sinergia Catalunya, la coordinadora d’associacions TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de Catalunya.
Com va néixer Gestinet?
Vaig començar fa 26 anys, quan en tenia 21. Aleshores no existia ni Google. Estava al centre de Vilafranca, venent pàgines web sense gaire èxit, perquè ningú sabia del que li parlava. Fins que, després d’un temps, les empreses van començar a interessar-se i a introduir-se en aquest món. Amb els anys i amb la confiança dels clients, Gestinet va anar desplegant una sèrie de serveis tecnològics com manteniment informàtic, seguretat informàtica, SEO/SEM, desenvolupament a mida, màrqueting digital, telecomunicacions, etc.
Vàreu impulsar la construcció de l’Edifici Gestinet al barri de la Girada un hub d’oficines als afores de Vilafranca. Què us va dur a prendre aquesta decisió?
És una inversió que portàvem anys treballant. Realitzar aquesta construcció ha volgut dir fer-nos grans, fer un pas de gegant i fer-nos encara més visibles i accessibles a tothom. Amb tants anys, tenim l’experiència, uns serveis d’alt nivell i valor afegit i ens estem desplegant constantment amb nous serveis, departaments, etc. Només ens faltava el continent per reafirmar-nos com a referència al nostre àmbit.
Les empreses tecnològiques poden veure el Penedès com el seu lloc perfecte?
Sí, el Penedès és un lloc perfecte per viure i treballar per tot el món, però sembla que això només ho sabem nosaltres.
La comarca és una taula que té tres potes importants: el sector vitivinícola, el turístic, el logístic, i si se li afegeix una pota més, que és la tecnològica, potser d’aquí a uns anys ho agrairem, perquè les altres potser es van debilitant.
És prioritari comptar amb aquest àmbit que aporta benestar, treball digne i futur, i que, a més, és complementari amb qualsevol altre àmbit. Amb aquest argument i convicció, nosaltres vam decidir quedar-nos definitivament al Penedès, convertint-lo en la nostra seu central, per poder créixer i expandir l’empresa a nivell nacional. De fet, ja oferim serveis a tot Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana.
Quins al·licients s’ofereixen als empleats perquè es quedin aquí?
Aquí tenim un estil de vida per alstreballadors i treballadores molt més accessible, amable, tranquil i saludable que no pas haver de moure’t per Barcelona o haver d’anar fins allà amb el transport públic, que és criminal.
Aquest fet provocarà que, en comptes de moure els treballadors, en el futur es moguin les empreses cap a on hi ha el talent, i aleshores tindrem una dinàmica molt més constructiva o òptima per poder créixer com a empresa i desenvolupar-se, que és el que estem fent nosaltres.
Quins perfils professionals cerqueu?
Hi ha mancança de talent tecnològic al territori, i malauradament, bona part se’n va fora. Barcelona és el centre que ho polaritza tot. Després hi ha la primera anella metropolitana i la segona, que és la del Vallès, zones molt potents en aquest àmbit. El Penedès es troba a la tercera anella, però no per això és menys important. A una empresa que vulgui millors preus en lloguer d’oficines, un talent que no li surti tan car i un estil de vida personal més tranquil i saludable, potser li surt a compte traslladar-se a la nostra comarca.
Tots aquests actius són essencials avui dia per a qualsevol empresa, i aquí el nostre territori hi té molt a dir. El que cal és donar-los a conèixer.
Heu notat alguna millora en l’àmbit formatiu pel que fa a la demanda i necessitats empresarials?
En l’àmbit públic no. Jo mateix vaig parlar fa un temps amb tutors de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca per intentar fer el DAW (Desenvolupament d’Aplicacions Web), ja que té molta demanda al mercat laboral, però no va arribar a bon port. Els van permetre fer el DAM, que és multiplataforma, però que té menys demanda. Aleshores a l’Escola Montagut de Vilafranca volien fer un grau superior i em van demanar consell. Jo els vaig comentar que impulsessin el DAW, perquè no hi ha cap més al Penedès, només a l’institut Joaquim Mir de Vilanova.
I ho han aconseguit?
Aquest curs l’inicien. Els alumnes veuran quina és la dinàmica d’una empresa i faran algunes assignatures amb treballadors nostres.
És com una Formació Professional dual?
Sí, es podria considerar que és una mena de dual o fins i tot molt més que això. Nosaltres estem molt implicats, perquè si vas veient com evolucionen els alumnes, tens una cantera de proximitat per captar el propi talent.
Per a nosaltres un bon símptoma i mostra de que anem pel bon camí és que ara són les escoles de cicles formatius de grau superior (CFGS) i les universitats de la primera i segona anelles de l’àrea metropolitana de Barcelona i també de Barcelona ciutat, les que ens proposen alumnes per fer les seves pràctiques.
Ens hem adonat que són els mateixos alumnes que demanen venir a la nostra empresa per la nostra projecció i rellevància, tot i la distància i l’esforç que això els representa. Arribar a aquest punt és tot un èxit.
Olga Aibar Toro